Guerra russo-persa (1804-1813)

Guerra russo-persa (1804-1813)

Guerres russo-perses Guerres Napoleòniques
Aquesta pintura de Franz Roubaud il·lustra un episodi en què 493 russos, durant dues setmanes, van repel·lir els atacs d'un exèrcit persa de 20000 homes. Els russos van fer un "pont viu", de manera que dos canons pogueren ser transportats sobre els seus cossos.
Tipus	guerra
Data	1804–1813
Lloc	Caucas del Nord
Casus belli	Disputa entre Pèrsia i Rússia sobre el Karabakh, Xirvan, Talix i Xakki
Resultat	Victòria russa[1] Tractat de Gulistan
Conseqüència	Rússia manté els territoris en disputa
Bàndols
Imperi Rus Imperi Persa
Comandants
Alexandre I
Comandants
Ivan Gudóvitx Pàvel Tsitsiànov† Piotr Kotliarevski Fat·h-Alí Xah Qajar Abbas Mirza Javad Khan Qajar† Alexandre de Geòrgia
Forces
48.000 soldats, 21.000 de cavalleria irregular 50000 Nezam-i Jadid (infanteria a l'estil modern), 20.000 de cavalleria irregular, altres 25.000 aliats o d'estil anticl

La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial. El rei persa, Fat·h-Alí Xah Qajar, volia consolidar les regions més septentrionals de la seva dinastia Qajar per assegurar la terra prop de la costa sud-oest de la mar Càspia (actuals Azerbaidjan) i Transcaucàsia (actuals Geòrgia i Armènia). Igual que el seu homòleg persa, el Tsar de Rússia Alexandre I també era nou en el tron i igualment decidit a controlar els territoris en disputa. La guerra va acabar amb el Tractat de Gulistan, que va cedir la gran majoria dels territoris prèviament en disputa a la Rússia Imperial.^[2]